

El casc antic de Barcelona és conegut pels seus carrers estrets i edificis antics, i per plantes dividides en moltes petites habitacions amb cuina independent, que ja no s'adapten als modes de vida contemporanis. La intervenció principal en aquest apartament va ser unificar la zona d'estar amb una cuina oberta i transformar l'antiga cuina en un segon dormitori. L'habitació sense finestres existent es va fusionar amb el passadís per crear un espai d'estudi versàtil que també pot funcionar com a habitació de convidats. Algunes de les rajoles hidràuliques originals es van recuperar i reutilitzar, tot i que el reforç estructural va obligar a reconstruir completament el forjat del terra. A la sala d'estar, es van fabricar noves peces hidràuliques de manera artesanal per mantenir l'estètica autèntica de l'espai.



























