

La proposta es compon de tres volums rectangulars que, juntament amb l'edifici existent de la central, formen un conjunt arquitectònic divers i dinàmic. La torre d'aigua manté la seva rellevància urbana com a referent històric del paisatge industrial. Els nous volums s'alineen amb els eixos del pla director existent, reforçant l'estructura urbana actual i millorant els recorreguts d'accés. El complex del museu s'ha dissenyat intencionadament sense una façana principal, garantint l'atractiu i l'accessibilitat des de totes les direccions. Les façanes de dues plantes incorporen una estructura d'acer exterior als espais d'exposició, la qual cosa permet un control climàtic precís i ofereix flexibilitat per a diverses instal·lacions. Les façanes dobles permeten també que l'edifici s'il·lumini com una llanterna a la nit. L'elecció de materials busca una continuïtat contemporània amb les fàbriques de maó de l'entorn: les façanes estan compostes per barres ceràmiques de color maó que amaguen vidre transparent o opac segons l'orientació. El vestíbul, en contrast, està revestit amb barres ceràmiques esmaltades en blanc, creant una transició deliberada des de l'exterior industrial fins a l'interior clar i neutre dels espais d'exposició.















